El Museu d'Història de Catalunya està ubicat en l'única construcció conservada del vell port de Barcelona, sabries dir quina és?
🙁 No. L'edifici era un gran magatzem de mercaderies que arribaven al port. Va ser projectat l’any 1881 per l’enginyer Maurici Garrán, que es va inspirar en els edificis portuaris anglesos de l’època.
🙂 Comences bé! Els Magatzems Generals de Comerç van ser projectats com a magatzems de mercaderies l’any 1881 per l’enginyer Maurici Garrán, que es va inspirar en els edificis portuaris anglesos de l’època.
🙁 No. L'edifici era un gran magatzem de mercaderies que arribaven al port. Va ser projectat l’any 1881 per l’enginyer Maurici Garrán, que es va inspirar en els edificis portuaris anglesos de l’època.
La primera sala del museu ens remet, evidentment, a la Prehistòria. Quina pedra s’usava majoritàriament per fer foc a la prehistòria
🙂 És clar! El sílex de gran utilitat en aquell temps! És conegut també com a pedra foguera perquè es feia servir per encendre foc picant amb altres roques o metalls. És un material multiús, però, perquè també servia per a fer eines tallants.
🙁 El sílex és conegut també com a pedra foguera perquè es feia servir per encendre foc picant-lo amb altres roques o metalls. És un material multiús, però, perquè també servia per a fer eines tallants!
🙁 El sílex és conegut també com a pedra foguera perquè es feia servir per encendre foc picant-lo amb altres roques o metalls. És un material multiús, però, perquè també servia per a fer eines tallants!
Els grecs es van expandir pel Mediterrani fundant noves colònies i ports comercials. Quin és el nom de la primera colònia grega a Catalunya?
🙁 Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van establir-se a Empúries amb l’objectiu d'intercanviar productes i matèries primeres amb els ibers del lloc.
🙂 Efectivament! Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van establir-se en una petita illa que hi havia davant de la desembocadura del riu Fluvià amb l’objectiu d'intercanviar productes i matèries primeres amb els ibers del lloc.
🙁 Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van establir-se a Empúries amb l’objectiu d'intercanviar productes i matèries primeres amb els ibers del lloc.
De fora vingueren que de casa ens tragueren. Això devien pensar els ibers dels colonitzadors romans. Però i els ibers? Ells ja hi eren. Pots recordar el nom d’un assentament iber?
🙁 Doncs no! Ullastret va ser la capital del poble dels indigets entre els segles VI i II aC. Et recomanem la visita al conjunt arqueològic!
🙂 Els ibers estaran contents! La ciutat ibèrica d’Ullastret va ser la capital del poble dels indigets entre els segles VI i II aC.
🙁 Doncs no! Ullastret va ser la capital del poble dels indigets entre els segles VI i II aC. Et recomanem la visita al conjunt arqueològic!
Els romans van arribar amb una nova organització urbanística i arquitectònica. Quina d’aquestes tres paraules llatines correspon a una part de la Domus Romana?
🙂 L’atrium era el lloc central de la casa. Era un espai quadrat cobert per una teulada amb una obertura al mig que deixava passar la llum i la pluja, que es recollia en dipòsit i abastia la casa. Sovint hi era situat el lararium, el petit santuari dels déus de la llar.
🙁 L’atrium era el lloc central de la casa. Era un espai quadrat cobert per una teulada amb una obertura al mig que deixava passar la llum i la pluja, que es recollia en dipòsit i abastia la casa. Sovint hi era situat el lararium, el petit santuari dels déus de la llar.
🙁 L’atrium era el lloc central de la casa. Era un espai quadrat cobert per una teulada amb una obertura al mig que deixava passar la llum i la pluja, que es recollia en dipòsit i abastia la casa. Sovint hi era situat el lararium, el petit santuari dels déus de la llar.
Els comtes de Barcelona, Guifré el Pilós i Guinedilda van fundar el 887 el monestir de Sant Joan de les Abadesses que fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya. Qui va ser la primera abadessa del monestir?
🙁 Emma de Barcelona era filla dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós i de Guinedilda d'Empúries i va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi establí un important scriptorium.
🙁 Emma de Barcelona era filla dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós i de Guinedilda d'Empúries i va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi establí un important scriptorium.
🙂 Sí! Emma de Barcelona era filla dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós i de Guinedilda d'Empúries i va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi establí un important scriptorium.
Com si fos un capítol de Joc de Trons, els comtes catalans també van viure els seus escàndols. Quin comte va matar al seu germà bessó per aconseguir el poder del comtat de Barcelona?
🙁 Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II eren germans (probablement bessons) i fills de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca. Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida per haver ser el suposat artífex de la mort del seu germà.
🙂 Quin nivell! Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II eren germans (probablement bessons) i fills de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca. Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida per haver ser el suposat artífex de mort del seu germà.
🙁 Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II eren germans (probablement bessons) i fills de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca. Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida per haver ser el suposat artífex de la mort del seu germà.
Saps qui va ser la dona amb més poder polític i que governà els territoris del comtat de Barcelona, Osona i Girona entre els segles X i XI?
🙁 No! Ermessenda de Carcassona va ser la dona més influent dels comtats catalans durant l’època medieval
🙂 Sens dubte: Ermessenda de Carcassona va ser la dona més influent dels comtats catalans durant l’època medieval.
🙁 No! Ermessenda de Carcassona va ser la dona més influent dels comtats catalans durant l’època medieval
Els mercenaris més emblemàtics de la Corona d’Aragó que van participar en grans campanyes eren els almogàvers. Quin era el seu crit de guerra?
🙂 “Desperta ferro!”, cridaven els almogàvers abans d'entrar en batalla, mentre picaven les seves llances contra les pedres. Un crit que atemoria als enemics, tal i com explica Ramon Muntaner a la seva crònica.
🙁 “Desperta ferro!”, cridaven els almogàvers abans d'entrar en batalla, mentre picaven les seves llances contra les pedres. Un crit que atemoria als enemics, tal i com explica Ramon Muntaner a la seva crònica.
🙁 “Desperta ferro!”, cridaven els almogàvers abans d'entrar en batalla, mentre picaven les seves llances contra les pedres. Un crit que atemoria als enemics, tal i com explica Ramon Muntaner a la seva crònica.
Al llarg de tota l'edat mitjana les comunitats jueves de Catalunya, varen contribuir decisivament al desenvolupament cultural i científic del país. La comunitat s’agrupava en un entramat urbanístic que articulava la forma de vida i les relacions. Com es deien els barris jueus de les ciutats catalanes?
🙁 Els barris jueus es deien calls, i n’hi havia a ciutats i viles com Barcelona, Girona, Palma, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès o Lleida.
🙂 Cert! Hi havia calls a ciutats i viles com Barcelona, Girona, Palma, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès o Lleida.
🙁 Els barris jueus es deien calls, i n’hi havia a ciutats i viles com Barcelona, Girona, Palma, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès o Lleida.
Molta història, molta història, però el que ens agrada de debò és menjar bé. Com s'anomena el primer receptari conegut de cuina catalana (1324)?
🙂 El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví, és el primer receptari conegut escrit en català i un dels més difosos de l’època arreu d’Europa
🙁 El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví, és el primer receptari conegut escrit en català i un dels més difosos de l’època arreu d’Europa
🙁 El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví, és el primer receptari conegut escrit en català i un dels més difosos de l’època arreu d’Europa
Els carrers medievals de moltes de les nostres ciutats reben el nom d’oficis, alguns dels quals ja han desaparegut i han deixat un rastre curiós. A què es devien dedicar els habitants del carrer dels Blanquers?
🙁 Un blanquer era un menestral que preparava les pells per ser adobades, separant-les de la carn i el pèl i netejant-les. El nom de blanquer prové de la calç que feien servir en aquest procés.
🙁 Un blanquer era un menestral que preparava les pells per ser adobades, separant-les de la carn i el pèl i netejant-les. El nom de blanquer prové de la calç que feien servir en aquest procés.
🙂 És clar! Un blanquer era un menestral que preparava les pells per ser adobades, separant-les de la carn i el pèl i netejant-les. El nom de blanquer prové de la calç que feien servir en aquest procés.
Una de les peces més típiques del patrimoni moble català del segle XVII té el seu origen en una llegenda. Aquesta diu que un jove vidrier de Vimbodí va voler enamorar la seva estimada obsequiant-la amb un setrill d’oli i un altre de vinagre, ingredients senzills però indispensables per amanir una vida en comú. Però el jove vidrier es va quedar sense pasta de vidre així que només va poder crear un únic i petit setrill, amb dos compartiments diferenciats. En rebre el present, la noia va quedar admirada per la traça del seu pretendent, qui havia aconseguit casar dos líquids en un únic recipient mantenint l’essència de cadascun. Com un matrimoni perfecte. Com es coneix aquest setrill català?
🙁 Aquest tipus de setrills s’anomenen “matrimonis”. Alguns tenen dos brocs, un a cada costat, i d’altres només en tenen un, per on ragen junts l’oli i el vinagre.
🙂 Sí! Aquest tipus de setrills s’anomenen “matrimonis”. Alguns tenen dos brocs, un a cada costat, i d’altres només en tenen un, per on ragen junts l’oli i el vinagre.
🙁 Aquest tipus de setrills s’anomenen “matrimonis”. Alguns tenen dos brocs, un a cada costat, i d’altres només en tenen un, per on ragen junts l’oli i el vinagre.
Entre els segles XV i XVIII a molts territoris d’Europa, milers de dones van ser injustament perseguides, torturades i executades, acusades de bruixeria. Catalunya no ca ser una excepció. Quin era el càstig per aquestes dones?
🙁 La forca era el mètode pel qual es van produir més de 400 execucions a Catalunya. Les víctimes van ser majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles.
🙂 A Catalunya es van produir més de 400 execucions a la forca. Les víctimes van ser majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles.
🙁 La forca era el mètode pel qual es van produir més de 400 execucions a Catalunya. Les víctimes van ser majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles.
En cas d’amenaça, la comunitat es defensa. Com es deia la milícia barcelonina que va defensar la seva ciutat durant la Guerra de Successió
🙁 No. La força armada de Barcelona era la Coronela. S'organitzava en companyies sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat i estava formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat.
🙁 No. La força armada de Barcelona era la Coronela. S'organitzava en companyies sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat i estava formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat.
🙂 Sí! La Coronela era la força armada de Barcelona. S'organitzava en companyies, sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat i estava formada en bona part per artistes i menestrals dels gremis de la ciutat.
A l’entrar al 3r pis del museu ens trobem al bell mig una nau molt utilitzada durant el segle XVIII, podries dir quin nom rebia aquest tipus d’embarcació?
🙁 La fragata és un vaixell de tres pals de vela quadrada, molt ràpid i maniobrable.
🙂 Bon coneixement nàutic! La fragata és un vaixell de tres pals de vela quadrada, molt ràpid i maniobrable.
🙁 La fragata és un vaixell de tres pals de vela quadrada, molt ràpid i maniobrable.
Al segle XVIII la cuina s’enriqueix al recollir nous productes procedents d’Amèrica. Quin plat de la cuina catalana no seria possible sense aquesta aportació?
🙁 Sense el tomàquet i el pebrot, que són originaris d’Amèrica, no podríem menjar plats tan bons com l’empedrat!
🙁 Sense el tomàquet i el pebrot, que són originaris d’Amèrica, no podríem menjar plats tan bons com l’empedrat!
🙂 Exacte! Sense el tomàquet i el pebrot, que són originaris d’Amèrica, no podríem menjar plats tan bons com l’empedrat!
Al segle XVIII, arriba una autèntica revolució en la moda. Les noves teles arrasen en el sector del vestit i la roba de la llar gracies als colors i els estampats d’inspiració oriental. Com s’anomenen?
🙂 Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental, especialment de l'Índia.
🙁 Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental, especialment de l'Índia.
🙁 Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental, especialment de l'Índia.
Arribada la industrialització, la ciutat de Barcelona durant el segle XIX va créixer demogràficament cosa que va forçar: l’enderrocament de les antigues muralles, la Ciutadella i la creació d’un nou pla per “eixamplar” la ciutat. Finalment, quin pla es va aplicar?
🙂 El Pla Cerdà de 1860 va ser el pla de reforma de la ciutat de Barcelona que es va aplicar, tot i que amb gran polèmica, perquè fou Antoni Rovira i Trias qui havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona.
🙁 El Pla Cerdà de 1860 va ser el pla de reforma de la ciutat de Barcelona que es va aplicar, tot i que amb gran polèmica, perquè fou Antoni Rovira i Trias qui havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona.
🙁 El Pla Cerdà de 1860 va ser el pla de reforma de la ciutat de Barcelona que es va aplicar, tot i que amb gran polèmica, perquè fou Antoni Rovira i Trias qui havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquest quadre és la peça que més ens han demanat en préstec altres institucions aquest any. Tant, que ens fa por que la nena obrera ens acusi d’explotació. Fins l’any 1873 no va haver-hi la primera llei que regulava l’edat en que nens i nenes podien començar a treballar. Saps a quina edat era?
🙁 Doncs no! L’articulat de la llei Benot de 1873 començava així: “Art. 1º Los niños y las niñas menores de 10 años no serán admitidos al trabajo en ninguna fábrica, taller, fundición o mina.”
🙂 Estàs en el cert! L’articulat de la llei Benot de 1873 començava així: “Art. 1º Los niños y las niñas menores de 10 años no serán admitidos al trabajo en ninguna fábrica, taller, fundición o mina.”
🙁 Doncs no! L’articulat de la llei Benot de 1873 començava així: “Art. 1º Los niños y las niñas menores de 10 años no serán admitidos al trabajo en ninguna fábrica, taller, fundición o mina.”
La vaga de 1919 a la Canadenca va suposar l’assoliment d’un dret que després reclamarien altres països. Què es va aconseguir gràcies de la vaga de la Canadenca?
🙁 La conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites més importants del moviment obrer català (i mundial), va aconseguir-se gràcies a la vaga de La Canadenca, un moviment de reivindicació laboral dirigit pel sindicat únic d'aigua, gas i electricitat de la CNT.
🙂 La vaga de La Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit pel sindicat únic d'aigua, gas i electricitat de la CNT, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores: una de les fites del moviment obrer català i mundial.
🙁 La conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites més importants del moviment obrer català (i mundial), va aconseguir-se gràcies a la vaga de La Canadenca, un moviment de reivindicació laboral dirigit pel sindicat únic d'aigua, gas i electricitat de la CNT.
A Barcelona tenien molta anomenada les bugaderes d’Horta on hi va haver més de vuitanta negocis de bugaderia. Les bugaderes baixaven a Barcelona i anaven carrer per carrer, sobretot a les zones benestants, recollint amb els seus carretons roba per rentar, i després la retornaven un cop neta. Quin era el crit que feien per avisar de la seva presencia quan passaven pel carrer?
🙂 Sí! Al crit de "La bugadera! Qui té roba per rentar, qui té roba per rentar?" les bugaderes anaven carrer per carrer amb els seus carretons per buscar roba per rentar.
🙁 Al crit de "La bugadera! Qui té roba per rentar, qui té roba per rentar?" les bugaderes anaven carrer per carrer amb els seus carretons per buscar roba per rentar.
🙁 Al crit de "La bugadera! Qui té roba per rentar, qui té roba per rentar?" les bugaderes anaven carrer per carrer amb els seus carretons per buscar roba per rentar.
Qui va crear la xarxa de refugis antiaeris subterranis, quan van començar els bombardejos feixistes contra la població civil de Barcelona des de l’any 1937 fins 1939?
🙁 Ramon Perera va ser l’ enginyer industrial encarregat de la creació dels refugis d'arreu de Catalunya i en especial dels bombardeig de Barcelona (1938) durant la Guerra civil espanyola.
🙁 Ramon Perera va ser l’ enginyer industrial encarregat de la creació dels refugis d'arreu de Catalunya i en especial dels bombardeig de Barcelona (1938) durant la Guerra civil espanyola.
🙂 Molt bé! Ramon Perera va ser l’ enginyer industrial encarregat de la creació dels refugis d'arreu de Catalunya i en especial dels bombardeig de Barcelona (1938) durant la Guerra civil espanyola.
En els primers anys de la postguerra destaca en el teatre a Catalunya la figura de Cecília A. Màntua que va contribuir a introduir en els teatres del Paral·lel el català. A la col·lecció del MHC hi ha dos retrats de la dramaturga catalana. Recordes el títol d'una icònica obra seva molt maca?
🙁 La seva obra més coneguda és La Pepa maca (1954), que va ser un èxit aclaparador a la cartellera teatral barcelonina de finals dels anys cinquanta i de la qual s’han fet nombrosos muntatges amateurs arreu de Catalunya.
🙁 La seva obra més coneguda és La Pepa maca (1954), que va ser un èxit aclaparador a la cartellera teatral barcelonina de finals dels anys cinquanta i de la qual s’han fet nombrosos muntatges amateurs arreu de Catalunya.
🙂 La seva obra més coneguda és La Pepa maca (1954), que va ser un èxit aclaparador a la cartellera teatral barcelonina de finals dels anys cinquanta i de la qual s’han fet nombrosos muntatges amateurs arreu de Catalunya.
Entre el 17 i el 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona es van celebrar unes jornades de debat públic i obertes a les reivindicacions i demandes de les dones després dels llargs anys de la dictadura franquista. L’objectiu era analitzar i debatre sobre les qüestions especifiques de les dones amb la finalitat d’elaborar diferents propostes transformadores. Com es deien aquestes jornades del 1976?
🙁 Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es consideren el moment de l'eclosió del moviment feminista de l'anomenada “segona onada” a Catalunya (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del segle xix i començaments del xx).
🙂 Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es consideren el moment de l'eclosió del moviment feminista de l'anomenada “segona onada” a Catalunya (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del segle xix i començaments del xx).
🙁 Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es consideren el moment de l'eclosió del moviment feminista de l'anomenada “segona onada” a Catalunya (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del segle xix i començaments del xx).