El quiz sobre colònies industrials
Les colònies són un model d’establiment industrial que trobem arreu del món, i que s’estén durant el segle XIX a mesura que avança la Revolució Industrial. En alguns casos, darrere del projecte de construcció d’una colònia, hi havia un ideari que s’inspirava en el socialisme utòpic que cercava establir per als treballadors unes condicions laborals, d’habitatge, educatives i sanitàries millors de les que eren habituals a les noves ciutats industrials. Robert Owen, el 1800, va aplicar aquest model a una colònia industrial escocesa que ha esdevingut un model mundial. Saps com es deia?
La gran majoria de les colònies industrials catalanes pertanyien al sector:
Quin va ser el període en el qual es van crear la majoria de les colònies industrials a Catalunya?
Un element decisiu per a l’expansió de les colònies va ser la difusió de la turbina hidràulica, molt més eficient que les tradicionals rodes de pales o calaixos, pròpies dels molins medievals. L’any 1900 s’instal·lava en una colònia industrial la turbina més gran de tot Catalunya, amb 1.400 cavalls de força. Saps de quina colònia estem parlant?
La proximitat als rius va fer que algunes de les nostres colònies quedessin engolides per les aigües d’un embassament durant els anys del "desarrollismo". Saps quines de les colònies següents es troben sota les aigües d’un pantà?
Normalment l’aigua del riu, recollida gràcies a la resclosa, era transportada a la colònia a través d’un canal. A la colònia Sedó, a Esparreguera, l’aigua hi arribava conduïda per un magnífic aqüeducte. En quina altra de les colònies següents poden trobar també un aqüeducte?
La colònia de Vallcarca, a Sitges, se situava a la vora del mar i, de fet, és l’única colònia catalana que gaudia d’un port des d’on expedia el seu producte. Saps a què es dedicava aquesta colònia?
Les dues línies ferroviàries que van articular el nostre sistema de colònies van ser la de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses i la de Barcelona a Fígols. Saps quin any es van enllestir aquestes línies?
L’any 1891, el periodista madrileny Luis Morote va escriure un controvertit article en el qual, sense anomenar-la, feia el retrat de la colònia Rosal i en què hi descrivia uns altíssims nivells d’explotació: pèssimes condicions laborals, abús del treball infantil, insalubritat dels habitatges, abusos sexuals a les dones… Saps com es deia l’article de Morote?
En algunes de les colònies més estructurades hi havia la figura de «l’administrador», que gestionava els serveis que els propietaris oferien als treballadors: els pisos, les activitats culturals, les instal·lacions esportives, les botigues… Tenim notícies de l’existència d’aquesta figura a:
Quin intel·lectual català va teoritzar sobre el model de colònia industrial i en va lloar les virtuts de regeneració social que permetien allunyar els treballadors dels vicis i desordres propis de la ciutat?
De vegades, les colònies quedaven encerclades per tanques o muralles custodiades pels serenos, que alhora que protegien els habitants, en controlaven les entrades i sortides. En quines d’aquestes colònies ho tenim documentat?
L’Ametlla de Merola, al Berguedà, és una colònia d’un urbanisme peculiar, format per casetes blanques disposades a l’entorn de tres places que articulen els espais. El propietari, Mateu Serra, hi va recrear la tipologia dels pobles del Maresme d’on ell provenia. Saps de quin poble era originari?
Els habitatges dels treballadors eren propietat de l’empresa, a la qual normalment pagaven un lloguer molt per sota dels preus de mercat. Quin era el tipus més habitual d’habitatge?
Tot i que no va ser una pràctica gaire corrent a casa nostra, algunes empreses pagaven part del sou amb vals que es bescanviaven per queviures o altres productes de consum a l’economat de la mateixa companyia, cosa que accentuava la dependència del treballador. Aquestes pràctiques estan ben documentades a:
Per quina activitat cultural destaca encara avui la colònia tèxtil Burès, a Castellbell i el Vilar, on se celebra anualment un festival internacional?
El casino era l’edifici on es concentrava l’activitat cultural de la vila: balls, teatre, cinema… tenien cabuda a les seves instal·lacions. A Cal Borràs, una altra colònia del poble de Castellbell i el Vilar, el casino es va inaugurar el 1922 i va tenir una llarga tradició com a sala de cinema. Saps de quina marca era la primera màquina de cinema que s’hi va adquirir?
La major part dels burgesos propietaris de les nostres colònies van estar vinculats a la Lliga Regionalista, un partit conservador amb ideologia proteccionista i certes inquietuds catalanistes. És excepcional la trajectòria d’un empresari que evolucionà des de la Lliga fins a plantejaments republicans i clarament nacionalistes. En saps el nom?
El model de colònia industrial català va atreure, també, capitals estrangers. Saps de quina nacionalitat eren els propietaris de la colònia química d’Erkimia a Flix?
Coneixem pocs casos de colònies dirigides per dones i només n’hi ha un en el qual la colònia va adoptar el nom de la seva mestressa, que, a més, la dirigia activament. Saps a quina colònia ens referim?
L’Església va ser un agent fonamental del control social. La seva actuació a la colònia anava més enllà dels serveis religiosos. Sovint s’ocupava de l’educació de la canalla i dirigia activitats culturals i de lleure. Testimoni d’aquesta rellevància en són dos edificis religiosos singulars: la cripta de Gaudí, a la colònia Güell, i l’església coneguda com la «catedral de l’Alt Llobregat», en una de les sis colònies que trobem al poble de Puig-Reig. Saps en quina colònia es troba?.
L’escola era un dels serveis que el propietari proporcionava habitualment. Sovint el capellà exercia com a mestre dels nens i de les nenes, se n’ocupaven les monges. Aquest era el cas de la colònia tèxtil de Valls de Torroella, a Sant Mateu del Bages. Saps quina era la congregació de monges que es va establir en aquesta colònia?
Les fàbriques de les colònies tèxtils eren un món de dones. La mà d’obra absolutament majoritària era la femenina i sovint la fàbrica requeria més dones de les que vivien a la colònia. Per aquest motiu, en alguns casos s’habilitaven residències per a les noies dels pobles del voltant on s’allotjaven durant la setmana. Saps com es diu l’edifici de Cal Rosal, una colònia tèxtil de Puig-Reig, que tenia aquesta funció i que el 1889 albergava més de 100 treballadores?
La cura de la canalla dificultava la continuïtat de les mares a la fàbrica, la qual cosa suposava un sou menys per a la família i, per al fabricant, una treballadora que es perdia i que ocupava un habitatge de la colònia. Davant d’això, a Borgonyà, els empresaris optaren per:
En els primers anys de desenvolupament de les colònies, alguns propietaris van fer ús d’escamots violents per tal d’atemorir els treballadors en situacions de conflicte. Coneixem aquestes pràctiques a la colònia Sedó el 1872, a Còdol Dret el 1880 i al Pelut el 1881. Quin nom rebien popularment aquests escamots?
El diumenge 9 de novembre de 1930, els treballadors en vaga de la fàbrica de fibres sintètiques de la colònia coneguda com la SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales), van sabotejar les conduccions elèctriques i amb això van deixar a les fosques el poble dins el qual es localitzava la colònia. Saps a quin poble ens referim?
El darrer maquis català, mort per la Guàrdia Civil l’any 1963, va participar activament en els Fets de Fígols, un dels moviments revolucionaris més importants a Espanya durant el primer terç del segle XX, que es va iniciar el 1932 a la colònia del Carme i la colònia minera de Fígols a Cercs. Com es deia?
