Què és una colònia industrial?
Correcte!
La resposta correcta és Un centre productiu, situat en un entorn aïllat al voltant del qual el propietari construeix habitatges per als treballadors i també els proporciona certs serveis.
La resposta correcta és Un centre productiu, situat en un entorn aïllat al voltant del qual el propietari construeix habitatges per als treballadors i també els proporciona certs serveis.
A més de les colònies específicament industrials, en trobem de vinculades a altres activitats econòmiques: les colònies mineres, agrícoles, ferroviàries, de les quals tenim exemples molt importants a Catalunya.
Foto: Colònia Cal Pons a Puig-Reig.
Les colònies són un model d’establiment industrial que trobem arreu del món, i que s’estén durant el segle XIX a mesura que avança la Revolució Industrial. En alguns casos, darrere del projecte de construcció d’una colònia, hi havia un ideari que s’inspirava en el socialisme utòpic que cercava establir per als treballadors unes condicions laborals, d’habitatge, educatives i sanitàries millors de les que eren habituals a les noves ciutats industrials. Robert Owen, el 1800, va aplicar aquest model a una colònia industrial escocesa que ha esdevingut un model mundial. Saps com es deia?
Correcte!
La resposta correcta és New Lanark.
La resposta correcta és New Lanark.
Malgrat l’èxit de la colònia de New Lanark (amb 2.500 habitants a inicis del segle XIX), les colònies industrials catalanes van seguir un model diferent, de tipus conservador, fonamentat en el paternalisme i la influència de la religió.
Quina és l’especificitat de les colònies industrials catalanes?
La resposta correcta és Van constituir un model de desenvolupament de gran impacte en l’economia del país.
La resposta correcta és Van constituir un model de desenvolupament de gran impacte en l’economia del país.
Correcte!
L’èxit de la Revolució Industrial catalana del segle XIX, que convertí Catalunya en la «fàbrica d’Espanya», segons l’expressió de l’historiador Jordi Nadal, no hagués estat possible sense la xarxa de colònies industrials.
Foto: Treballadores de la fàbrica de Borgonyà (1900-1910).
La gran majoria de les colònies industrials catalanes pertanyien al sector:
Correcte!
La resposta correcta és Tèxtil.
La resposta correcta és Tèxtil.
El cotó va ser el protagonista dels inicis de la Revolució Industrial a Europa i també a Catalunya i la gran majoria de les nostres colònies es dedicaren a la producció de filats i teixits de cotó. Tot i això, també hi havia colònies mineres, metal·lúrgiques, químiques, papereres, agrícoles i ferroviàries.
Foto: La nena obrera. Jordi Planella (1882).
On es troben majoritàriament les nostres colònies?
Correcte!
La resposta correcta és A les conques dels rius Llobregat i Ter, la qual cosa permetia aprofitar l’energia de l’aigua d’aquests rius.
La resposta correcta és A les conques dels rius Llobregat i Ter, la qual cosa permetia aprofitar l’energia de l’aigua d’aquests rius.
La localització de la majoria de les colònies en els eixos del Llobregat i el Ter s’explica per la possibilitat d’aprofitar la força de l’aigua en una Catalunya mancada de carbó, però també per la presència prèvia en aquestes regions d’una tradició manufacturera molt arrelada i l’existència d’unes vies de comunicació adequades amb Barcelona.
Foto: Resclosa colònia Jorba.
Quin va ser el període en el qual es van crear la majoria de les colònies industrials a Catalunya?
La resposta correcta és Del 1870 al 1900.
Correcte!
La resposta correcta és Del 1870 al 1900.
Ja el 1833, a Malars, a Gurb de la Plana, vora de la fàbrica, es van construir les primeres cases per als treballadors, i l’any 1955 es fundava Fibracolor a Tordera, la darrera colònia, aprofitant un model que encaixava molt bé amb la ideologia franquista. Tanmateix, la gran majoria de les nostres colònies es van crear en els darrers trenta anys del segle XIX. Al Llobregat, per exemple, les colònies Sedó, l’Ametlla de Merola, el Burés, el Borràs… Al Ter, les colònies Estabanell, Santa Maria, Borgonyà i d’altres, i fora dels eixos fluvials, en destaca la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.
Foto: Cripta de la Colònia Güell.
Un element decisiu per a l’expansió de les colònies va ser la difusió de la turbina hidràulica, molt més eficient que les tradicionals rodes de pales o calaixos, pròpies dels molins medievals. L’any 1900 s’instal·lava en una colònia industrial la turbina més gran de tot Catalunya, amb 1.400 cavalls de força. Saps de quina colònia estem parlant?
Correcte!
La resposta correcta és Can Sedó, a la riba del Llobregat, a Esparreguera.
La resposta correcta és Can Sedó, a la riba del Llobregat, a Esparreguera.
La colònia Sedó fou una de les colònies més grans, que el 1900 aplegava 1.328 habitants. La turbina de tipus Francis, que encara es conserva, és la joia de la corona del Museu de la Colònia.
La proximitat als rius va fer que algunes de les nostres colònies quedessin engolides per les aigües d’un embassament durant els anys del "desarrollismo". Saps quines de les colònies següents es troben sota les aigües d’un pantà?
Correcte!
La resposta correcta és La colònia Carme a Cercs i Còdol Dret a les Masies de Roda.
La resposta correcta és La colònia Carme a Cercs i Còdol Dret a les Masies de Roda.
Tres colònies tèxtils van desaparèixer sota un pantà: la colònia Carme, negada pel pantà de la Baells, i les colònies de Còdol Dret i Baurier (també anomenada Salou), cobertes pel pantà de Sau.
Foto: Fàbrica de la colònia Baurier.
Normalment l’aigua del riu, recollida gràcies a la resclosa, era transportada a la colònia a través d’un canal. A la colònia Sedó, a Esparreguera, l’aigua hi arribava conduïda per un magnífic aqüeducte. En quina altra de les colònies següents poden trobar també un aqüeducte?
La resposta correcta és A la colònia Noguera a Ripoll, al Freser.
La resposta correcta és A la colònia Noguera a Ripoll, al Freser.
Correcte!
La colònia Noguera data del 1887. L’aqüeducte al qual ens referim és perfectament visible actualment a la vora de la carretera de Ripoll a Campdevànol. Té més d’un quilòmetre de llargària i s’aixeca sobre més de 65 arcs, d’entre 4 i 5 metres de llum, que van augmentant l’alçada progressivament.
La colònia de Vallcarca, a Sitges, se situava a la vora del mar i, de fet, és l’única colònia catalana que gaudia d’un port des d’on expedia el seu producte. Saps a què es dedicava aquesta colònia?
La resposta correcta és A la fabricació de ciment.
Correcte!
La resposta correcta és A la fabricació de ciment.
La colònia cimentera de Vallcarca, creada el 1903 per la família Fradera, antecessors de l’actual empresa Uniland, va ser una colònia molt desenvolupada. Es tractava d’una explotació minera a cel obert que aprofitava les pedreres calcàries de la zona. El 1925 disposava de 135 habitatges.
Foto: Colònia de Vallcarca.
Les dues línies ferroviàries que van articular el nostre sistema de colònies van ser la de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses i la de Barcelona a Fígols. Saps quin any es van enllestir aquestes línies?
La resposta correcta és El tren va arribar a Fígols el 1904 i a Sant Joan de les Abadesses el 1880.
Correcte!
La resposta correcta és El tren va arribar a Fígols el 1904 i a Sant Joan de les Abadesses el 1880.
El ferrocarril va permetre el desenvolupament del nostre sistema de colònies: el cotó, que treballaven les colònies tèxtils, i el carbó, que complementava la força de l’aigua, arribaven en tren a les fàbriques i els filats i teixits fabricats s’enviaven als magatzems centrals a Barcelona també en ferrocarril, des d’on eren distribuïts a tot Espanya.
Foto: Colònia Els Comdals, Manresa.
L’any 1891, el periodista madrileny Luis Morote va escriure un controvertit article en el qual, sense anomenar-la, feia el retrat de la colònia Rosal i en què hi descrivia uns altíssims nivells d’explotació: pèssimes condicions laborals, abús del treball infantil, insalubritat dels habitatges, abusos sexuals a les dones… Saps com es deia l’article de Morote?
Correcte!
La resposta correcta és El feudalismo en las fábricas.
La resposta correcta és El feudalismo en las fábricas.
La historiadora Rosa Serra ha assenyalat que, aquell mateix any, Luis Morote va escriure un altre article sobre la colònia Sedó, en termes molt elogiosos. Més enllà del rerefons de realitat darrere de la denúncia de Morote, la doble vara de mesurar feia pensar, també, en l’existència de connivències i interessos polítics en relació amb uns propietaris o uns altres.
Foto: Fàbrica de la Colònia Rosal.
En algunes de les colònies més estructurades hi havia la figura de «l’administrador», que gestionava els serveis que els propietaris oferien als treballadors: els pisos, les activitats culturals, les instal·lacions esportives, les botigues… Tenim notícies de l’existència d’aquesta figura a:
Correcte!
La resposta correcta és Les colònies tèxtils de Borgonyà i Baurier, a la conca del Ter.
La resposta correcta és Les colònies tèxtils de Borgonyà i Baurier, a la conca del Ter.
L’administrador era una persona de confiança dels amos que actuava com el «batlle» de fet de la colònia, i era l’àrbitre reconegut quan hi havia disputes i discussions entre els veïns. On aquesta figura no existia, normalment era el director de la fàbrica el qui assumia aquestes funcions.
Quin intel·lectual català va teoritzar sobre el model de colònia industrial i en va lloar les virtuts de regeneració social que permetien allunyar els treballadors dels vicis i desordres propis de la ciutat?
La resposta correcta és Enric Prat de la Riba.
Correcte!
La resposta correcta és Enric Prat de la Riba.
Enric Prat de la Riba, advocat i polític de la Lliga Regionalista, va ser, del 1914 al 1923, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. El 1898 va publicar Ley Jurídica de la Industria, on, inspirant-se en la colònia Güell, defensava les colònies com un model òptim per al desenvolupament industrial sota una severa disciplina moral i religiosa tutelada pels propietaris, que permetia superar la preocupant «qüestió social».
De vegades, les colònies quedaven encerclades per tanques o muralles custodiades pels serenos, que alhora que protegien els habitants, en controlaven les entrades i sortides. En quines d’aquestes colònies ho tenim documentat?
Correcte!
La resposta correcta és Les colònies tèxtils Monegal a Casserres, al Llobregat, i Rusiñol, a Manlleu, al Ter.
La resposta correcta és Les colònies tèxtils Monegal a Casserres, al Llobregat, i Rusiñol, a Manlleu, al Ter.
Tot i que no podem dir que la presència de muralles fos un fet generalitzat a les nostres colònies, déu n’hi do els casos que en coneixem. A més de les esmentades, hi ha Can Sedó, Cal Pons, l’Ametlla de Merola, Palà de Torreolla, Viladomiu Vell, Cal Metre, Ca l’Escolà…
L’Ametlla de Merola, al Berguedà, és una colònia d’un urbanisme peculiar, format per casetes blanques disposades a l’entorn de tres places que articulen els espais. El propietari, Mateu Serra, hi va recrear la tipologia dels pobles del Maresme d’on ell provenia. Saps de quin poble era originari?
La resposta correcta és Vilassar de Dalt.
Correcte!
La resposta correcta és Vilassar de Dalt.
En la majoria de les nostres colònies trobem un urbanisme jerarquitzat amb edificis singulars i clares diferències entre els habitatges de diferents categories de treballadors. El traçat de l’Ametlla de Merola, en canvi, cerca potenciar la vida comunitària, «de poble», fet que ha contribuït a la generació d’una forta identitat col·lectiva, ben viva actualment.
Foto: Colònia de l’Ametlla de Merola.
Els habitatges dels treballadors eren propietat de l’empresa, a la qual normalment pagaven un lloguer molt per sota dels preus de mercat. Quin era el tipus més habitual d’habitatge?
Correcte!
La resposta correcta és Blocs de pisos allargats amb planta baixa i un o dos pisos d’alçada.
La resposta correcta és Blocs de pisos allargats amb planta baixa i un o dos pisos d’alçada.
Tot i que coneixem força casos de colònies amb cases per als treballadors (Borgonyà, la Farga de Lacambra, les colònies mineres d’Artés i Sanson, entre d’altres), el model més habitual era el de blocs de pisos. De vegades, com el cas del Guixaró, Viladomiu Nou i Viladomiu Vell, als pisos s’hi accedia per galeries compartides a les façanes del davant, que esdevenien espais de veïnatges i sociabilitat.
Foto: Colònia Vidal, interior d’un habitatge.
Tot i que no va ser una pràctica gaire corrent a casa nostra, algunes empreses pagaven part del sou amb vals que es bescanviaven per queviures o altres productes de consum a l’economat de la mateixa companyia, cosa que accentuava la dependència del treballador. Aquestes pràctiques estan ben documentades a:
Correcte!
La resposta correcta és La colònia minera de Sant Corneli, a Cercs.
La resposta correcta és La colònia minera de Sant Corneli, a Cercs.
Les botigues eren un servei indispensable: aliments, roba, articles de parament de la llar… A vegades, els treballadors s’organitzaven i constituïen cooperatives per tenir accés a preus més reduïts. En altres ocasions, els botiguers eren comerciants particulars però amb una bona relació amb l’amo i, en força casos, les empreses oferien aquests serveis a través d’economats. Els venedors ambulants eren, també, un complement a aquests serveis.
Per quina activitat cultural destaca encara avui la colònia tèxtil Burès, a Castellbell i el Vilar, on se celebra anualment un festival internacional?
La resposta correcta és El cant coral.
La resposta correcta és El cant coral.
Correcte!
El cant coral va ser una de les activitats amb més implantació a les nostres colònies. La difusió d’aquesta activitat cultural, iniciada amb el moviment dels Cors de Clavé a mitjan segle XIX, coincideix amb la cronologia d’expansió de les colònies industrials catalanes. A Cal Borràs, el seu origen eren les cantades de caramelles, que, ja a finals del segle XIX, feien els homes de la colònia el dia de Pasqua. Aquest va ser l’origen de l’actual Capella de Música Burés.
Foto: Colònia Cal Burès.
El casino era l’edifici on es concentrava l’activitat cultural de la vila: balls, teatre, cinema… tenien cabuda a les seves instal·lacions. A Cal Borràs, una altra colònia del poble de Castellbell i el Vilar, el casino es va inaugurar el 1922 i va tenir una llarga tradició com a sala de cinema. Saps de quina marca era la primera màquina de cinema que s’hi va adquirir?
La resposta correcta és Pathé.
Correcte!
La resposta correcta és Pathé.
Els casinos són propis de colònies d’unes certes dimensions i generalment es construïen després d’un temps del seu naixement, quan ja estaven totalment estructurades. L’objectiu, com explica el document constitutiu del casino de Borgonyà, era esdevenir un centre de «lícitos pasatiempos» per als treballadors de la colònia.
La major part dels burgesos propietaris de les nostres colònies van estar vinculats a la Lliga Regionalista, un partit conservador amb ideologia proteccionista i certes inquietuds catalanistes. És excepcional la trajectòria d’un empresari que evolucionà des de la Lliga fins a plantejaments republicans i clarament nacionalistes. En saps el nom?
La resposta correcta és Eduard Calvet, propietari de la colònia tèxtil del Pelut, a Orís.
La resposta correcta és Eduard Calvet, propietari de la colònia tèxtil del Pelut, a Orís.
Correcte!
Eduard Calvet pertanyia a una nissaga d’empresaris tèxtils de Vilassar que, a inicis del segle XX, es van fer càrrec de la colònia tèxtil Calvet (també coneguda com el Pelut), a Orís, Osona. Destacat dirigent de la Lliga Regionalista, el 1908 va passar a formar part del Centre Nacionalista Republicà i posteriorment a la Unió Federalista Republicana, on va ocupar càrrecs directius. La seva evolució contradeia la tradicional associació del catalanisme al conservadorisme i la monarquia.
El model de colònia industrial català va atreure, també, capitals estrangers. Saps de quina nacionalitat eren els propietaris de la colònia química d’Erkimia a Flix?
La resposta correcta és Alemanys.
La resposta correcta és Alemanys.
Correcte!
L’any 1897, a Flix es constituí la Societat Electro-Química de Flix. La casa mare alemanya, l’empresa Schuckert & Co., de Nuremberg, va proporcionar la tecnologia necessària perquè fos la primera companyia espanyola en utilitzar l’electricitat per fabricar clor. De tota manera, tenim també altres exemples de capitals estrangers: francesos a Can Baurier, a les Masies de Volgregà i a la SAFA a Blanes; suïssos, a la Farga de Bebié, a Montesquiu; escocesos a Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, i italians a Fibracolor, a Tordera.
Foto: Tècnics de Flix banyant-se davant la fàbrica, 1915.
Coneixem pocs casos de colònies dirigides per dones i només n’hi ha un en el qual la colònia va adoptar el nom de la seva mestressa, que, a més, la dirigia activament. Saps a quina colònia ens referim?
La resposta correcta és La colònia tèxtil de Cal Bassacs, a Gironella, al Llobregat.
La resposta correcta és La colònia tèxtil de Cal Bassacs, a Gironella, al Llobregat.
Correcte!
Tot i que Teresa Estany, muller del comte de Lacambra, va ser una figura molt important per a la colònia i que Concepció Pujol va dirigir durant un període de manera efectiva la colònia fundada per Joan Clerch, va ser —com assenyala Jordi Macarro— la colònia de Cal Bassacs, propietat de Raimunda Bassacs i el seu marit Joan Teixidor, la que finalment va adoptar el nom de l’esposa. La forta personalitat d’aquesta dona i l’arrelament de la seva família a Gironella expliquen aquest fet inusual.
L’Església va ser un agent fonamental del control social. La seva actuació a la colònia anava més enllà dels serveis religiosos. Sovint s’ocupava de l’educació de la canalla i dirigia activitats culturals i de lleure. Testimoni d’aquesta rellevància en són dos edificis religiosos singulars: la cripta de Gaudí, a la colònia Güell, i l’església coneguda com la «catedral de l’Alt Llobregat», en una de les sis colònies que trobem al poble de Puig-Reig. Saps en quina colònia es troba?.
Correcte!
La resposta correcta és Cal Pons.
La resposta correcta és Cal Pons.
L’església basílica de Sant Josep de la colònia Pons va ser construïda el 1887, segons el projecte de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, en estil neogòtic. Les festes d’inauguració van durar tres dies i van ser espectaculars, amb focs artificials, envelat, orquestra, cent convidats dels Pons que hi van arribar en un tren exprés i una munió de gent que hi assistir d’arreu de la comarca. Actualment hi ha instal·lat el Centre d’Interpretació de l’Església de la Colònia Pons.
L’escola era un dels serveis que el propietari proporcionava habitualment. Sovint el capellà exercia com a mestre dels nens i de les nenes, se n’ocupaven les monges. Aquest era el cas de la colònia tèxtil de Valls de Torroella, a Sant Mateu del Bages. Saps quina era la congregació de monges que es va establir en aquesta colònia?
La resposta correcta és Les dominiques de l’Anunciata.
Correcte!
La resposta correcta és Les dominiques de l’Anunciata.
Les congregacions religioses femenines van tenir un paper clau en l’ensenyament de les nenes en el tombant del segle XIX i inicis del segle XX. Les dues congregacions més presents a casa nostra eren originàries de Vic: les Dominiques de l’Anunciata, fundades l’any 1856 pel pare Francesc Coll, i les Germanes Carmelites de la Caritat, creades per Joaquima de Vedruna el 1826.
Foto: Monges Paulines de la colònia de Vila-seca. 1960.” Font: Masferrer, D.: Vilaseca, cent anys d’història. Comissió de Festes.1983
Les fàbriques de les colònies tèxtils eren un món de dones. La mà d’obra absolutament majoritària era la femenina i sovint la fàbrica requeria més dones de les que vivien a la colònia. Per aquest motiu, en alguns casos s’habilitaven residències per a les noies dels pobles del voltant on s’allotjaven durant la setmana. Saps com es diu l’edifici de Cal Rosal, una colònia tèxtil de Puig-Reig, que tenia aquesta funció i que el 1889 albergava més de 100 treballadores?
La resposta correcta és El Convent.
Correcte!
La resposta correcta és El Convent.
A més de Cal Rosal, coneixem que hi va haver residències per a noies a Cal Pons, Cal Vidal, la colònia d’Alcanís i, ja a mitjan segle XX, a Cal Roig i la Farga de Bebié. A les colònies que no disposaven d’aquests serveis, les dones de la contrada arribaven a la fàbrica després de llargs viatges. Aquests trajectes constituïren veritables «camins obrers», camins de dones que enllaçaven les colònies amb les principals viles de la rodalia, de vegades de més d’una hora de durada, sovint a les fosques i sota condicions climatològiques adverses, però que alhora van constituir espais de socialització on es compartien experiències.
La cura de la canalla dificultava la continuïtat de les mares a la fàbrica, la qual cosa suposava un sou menys per a la família i, per al fabricant, una treballadora que es perdia i que ocupava un habitatge de la colònia. Davant d’això, a Borgonyà, els empresaris optaren per:
La resposta correcta és Constituir una casa bressol que tenia cura dels nadons durant la jornada laboral.
La resposta correcta és Constituir una casa bressol que tenia cura dels nadons durant la jornada laboral.
Correcte!
La casa bressol de Borgonyà (coneguda aleshores com a «casa cuna») es va fundar el 1928. El nadons hi podien accedir des del moment de la reincorporació de la mare a la feina i fins als 15 mesos. La casa bressol disposava d’assistència mèdica i subministrava la roba del nen i el parament dels bressols. Altres colònies amb cases bressol foren Viladomiu Nou, el Guixaró, Cal Vidal, la colònia paperera de Flaçà, la Farga de Bebié…
Foto: Llar d’infants a la colònia paperera Salvador Torras a Flaçà.
En els primers anys de desenvolupament de les colònies, alguns propietaris van fer ús d’escamots violents per tal d’atemorir els treballadors en situacions de conflicte. Coneixem aquestes pràctiques a la colònia Sedó el 1872, a Còdol Dret el 1880 i al Pelut el 1881. Quin nom rebien popularment aquests escamots?
Correcte!
La resposta correcta és Bandes de la porra.
La resposta correcta és Bandes de la porra.
Malgrat el control social que s’hi exercia, tenim notícies de nombrosos conflictes socials a les colònies. A les dècades del 1870 i el 1880, quan les colònies encara no havien completat la seva estructura de serveis, i amb un país desestabilitzat pels enfrontaments carlins, alguns d’aquests conflictes van ser reprimits de manera violenta per part dels propietaris. Josep Puig i Llagostera, fundador de la colònia Sedó, va ser el paradigma del cacic autoritari que no va dubtar a imposar el seu ordre per la força.
Foto: La colònia del Pelut.
El diumenge 9 de novembre de 1930, els treballadors en vaga de la fàbrica de fibres sintètiques de la colònia coneguda com la SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales), van sabotejar les conduccions elèctriques i amb això van deixar a les fosques el poble dins el qual es localitzava la colònia. Saps a quin poble ens referim?
La resposta correcta és Blanes.
Correcte!
La resposta correcta és Blanes.
Dins les colònies químiques, a les condicions habituals d’explotació laboral (horaris, sous…), s’hi afegia el factor de risc per a la salut, derivat de treballar amb substàncies perilloses i, per aquest motiu, la conflictivitat hi era especialment virulenta. A la SAFA el procés de producció feia servir sulfur i l’empresa, per pal·liar els efectes de les inhalacions en els treballadors —que no disposaven de cap tipus de protecció—, es limitava a donar-los un got de llet.
Foto: Vista de la fàbrica de la SAFA a inicis de la dècada dels 70.
El darrer maquis català, mort per la Guàrdia Civil l’any 1963, va participar activament en els Fets de Fígols, un dels moviments revolucionaris més importants a Espanya durant el primer terç del segle XX, que es va iniciar el 1932 a la colònia del Carme i la colònia minera de Fígols a Cercs. Com es deia?
Correcte!
La resposta correcta és Ramon Vila, Caracremada.
La resposta correcta és Ramon Vila, Caracremada.
Ramon Vila va néixer a Peguera (Fígols) el 1908 i va treballar al complex miner de Cercs, propietat del comte de Fígols, José Enrique de Olano. Afiliat a la CNT, va ser un dels dirigents dels grups armats que van actuar a la insurrecció llibertària del 1932, i va ser empresonat. Lluità a la Columna de Ferro durant la Guerra Civil i, acabada la guerra, es va incorporar a la lluita clandestina. L’any 1963 va ser abatut per la Guàrdia Civil quan intentava retornar a França després de la seva darrera acció de sabotatge en unes torres elèctriques a Rajadell.