Què en saps dels cromos?

Els cromos van aparèixer el darrer terç del segle XIX com a productes publicitaris de les marques comercials i comerços europeus. Tot i que es van començar a utilitzar a partir de 1860, L’Exposició Universal de París de 1878 va ser el gran boom d’aquest element de fidelització, únicament destinat a un públic adult.

La tècnica de la cromolitografia, inventada per Engelmann el 1837, va significar una revolució en les tècniques d’impressió que, ara, podien ser a color. Aquesta tècnica va tardar en difondre’s arreu del món occidental i va tenir el seu origen a França i Alemanya, primers estats en utilitzar els cromos amb finalitats comercials i publicitàries.

A Catalunya van aterrar amb força a partir de 1870 i els nostres comerciants, amb forts lligams amb el món francès, van importar l’ús dels cromos per anunciar-se entre els seus clients. Les impremtes catalanes, especialment les barcelonines, van ser les difusores d’aquest material, primer comprant els cromos a França i afegint aquí el segell de cada anunciant i, anys més tard, fent les seves pròpies sèries i col·leccions i distribuint-les arreu de l’estat espanyol. L’impacte entre la societat va ser tan gran que es pot parlar d’una veritable “febre dels cromos” que es va allargar fins a l’esclat de la Guerra d’Espanya.

Amb el temps, els cromos publicitaris van deixar pas als comercials. Tot i que el primer àlbum comercial conegut el podem datar el 1914 –l’àlbum Tikets para escenas de películas, de l’editorial Reclam Films–, va ser a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle XX que van fer-se populars les col·leccions que venien els sobres de cromos en els quioscs.  La història dels cromos és una barreja d’història de la publicitat, de les indústries, de l’art, de les modes i de la tècnica gràfica.

Avui en dia, els cromos encara captiven un important nucli social, especialment les col·leccions dedicades a sèries, pel·lícules o el futbol. Podem dir que, després de 150 anys, segueixen ben vius. En recordeu cap de les vostres col·leccions?

Josep-Manuel Rafí i Roig